El camí entre la planificació urbana fins a l’habitatge assequible centra la segona jornada del HOWS Barcelona

Durant el segon dia, el congrés ha posat l’accent en la necessitat de superar els obstacles urbanístics, reforçar el parc públic i adaptar els habitatges als reptes climàtics i socials. Barcelona ha compartit les seves polítiques residencials i projectes innovadors amb representants d’altres ciutats europees i internacionals.

05/11/2026 - 14:39 h - Habitatge

Com transformar el sòl disponible en habitatges, garantir el finançament dels sistemes públics i adaptar les ciutats a les noves necessitats residencials? Aquestes han estat algunes de les qüestions centrals del segon dia del HOWS Barcelona – Housing World Summit, celebrat aquest dimecres, 4 de novembre, al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.

La jornada ha aprofundit en els obstacles que dificulten l’ampliació del parc assequible i ha presentat experiències de Barcelona, París, Amsterdam, Nicòsia i Tsukuba, entre altres ciutats. Els debats han coincidit en la importància de passar de les actuacions puntuals a polítiques estructurals, amb continuïtat, recursos i capacitat de gestió.

Alcaldes de tot el món aborden els reptes de l’habitatge a les grans ciutats

Un dels actes centrals de la jornada ha estat la sessió que ha reunit representants de Barcelona, Milà, Dublín, Santiago de Xile i Toronto, juntament amb la directora executiva d’ONU-Hàbitat, Anacláudia Rossbach. El debat ha abordat els reptes compartits per les grans ciutats per garantir l’accés a l’habitatge i evitar que la població es vegi obligada a abandonar els seus barris.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat la cooperació internacional i el paper de la iniciativa Mayors for Housing per situar l’habitatge entre les prioritats de la Unió Europea. També ha defensat la necessitat de dotar els governs locals de més recursos per ampliar el parc assequible i impulsar polítiques estructurals. La trobada, que ha clos l’exalcaldessa de París Anne Hidalgo, ha posat de manifest la importància de l’acció conjunta entre ciutats per afrontar una crisi d’abast global.

Del sòl disponible als habitatges construïts

La disponibilitat de sòl ha obert la jornada amb un diàleg entre Joan Cambronero, gerent d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i Xavier Mariño, director de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), moderat per Xavier Mauri, expert en habitatge social.

Cambronero ha exposat la necessitat de reforçar la coordinació metropolitana i agilitzar els procediments administratius per transformar el planejament urbanístic en nous habitatges.

En el debat posterior, l’advocat urbanista Ramon Garcia Bragado ha explicat que s’ha encarregat la revisió de 65 sectors de planejament, amb una capacitat aproximada de 100.000 habitatges, per identificar-ne els problemes de viabilitat i facilitar-ne el desenvolupament.

Josep M. Aguirre i Font, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, ha incidit en la necessitat d’activar el sòl qualificat que continua sense desenvolupar-se. Per la seva banda, Josep Antoni Martínez Zaplana, president del Gremi de la Construcció de Barcelona, ha alertat dels terminis dels projectes, que poden arribar als set anys, i ha reclamat estabilitat, agilització administrativa i més col·laboració publicoprivada.

El debat ha identificat un obstacle compartit: l’existència de sòl urbanitzable no garanteix la construcció si els projectes no disposen de viabilitat econòmica, finançament i una gestió administrativa adequada.

Barcelona vol consolidar l’habitatge com el cinquè pilar de l’estat del benestar

Els sistemes públics d’habitatge han protagonitzat un dels debats centrals, amb Jordi Mas Herrero, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.

Mas ha presentat resultats de les polítiques de regulació del mercat residencial, amb dades de la Generalitat que situen entre el 9% i l’11% la reducció estimada dels lloguers en zones tensionades. També ha apuntat a una moderació del creixement dels preus de compravenda. Aquestes estimacions corresponen a les dades exposades durant la sessió.

Riera ha plantejat l’habitatge com el cinquè pilar de l’estat del benestar i ha explicat les línies del Pla Viure de Barcelona: universalitzar el dret a l’habitatge, atendre les situacions de vulnerabilitat i impulsar la rehabilitació. En aquest marc, ha situat l’objectiu municipal de lliurar 3.000 claus d’habitatges fins al 2027.

El debat posterior, moderat per Juha Kaakinen, expert finlandès en polítiques contra el sensellarisme, ha explorat les condicions per consolidar sistemes públics estables.

Christophe Vitu, director general adjunt de Paris Habitat, ha identificat tres elements imprescindibles: continuïtat institucional, inversions sostingudes i operadors capaços de gestionar els habitatges a llarg termini.

Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe, ha assenyalat les dificultats per obtenir finançament estable, mentre que Ernesto Casani, director general de Coordinació i Transformació de CASA 47, ha proposat ampliar la resposta pública a les classes mitjanes i treballadores per prevenir noves situacions d’exclusió residencial.

Habitatge i transició climàtica: dues crisis que cal abordar conjuntament

La relació entre habitatge i canvi climàtic ha centrat una altra sessió, amb intervencions sobre rehabilitació energètica, innovació constructiva i transformació urbana.

Charalambos Prountzos, alcalde de Nicòsia, ha remarcat la complexitat de rehabilitar el parc residencial existent i la importància d’incorporar les condicions de l’entorn urbà, com les temperatures, la vegetació i els serveis.

Robert Dijksterhuis, representant del Ministeri d’Habitatge dels Països Baixos, ha plantejat que el principal obstacle per avançar en la rehabilitació energètica no és només tecnològic, sinó també la dificultat d’implicar els propietaris en les reformes.

En el debat posterior, Hélène Chartier, directora de Solucions Climàtiques de C40 Cities, ha incidit en la necessitat d’afrontar conjuntament la crisi climàtica i la residencial. Christine Lemaitre, directora executiva del Consell Alemany de Construcció Sostenible, ha remarcat la importància de la formació i de desenvolupar solucions adaptades a cada territori.

Des de Barcelona, Michael Donaldson, director general de BIT Habitat, ha parlat sobre WikiHousing, un projecte d’habitatge públic de lloguer per a joves al barri del Poble-sec, desenvolupat amb la col·laboració de l’IMHAB.

La iniciativa aprofita un solar municipal del passeig de l’Exposició per construir quatre habitatges d’uns 50 m² mitjançant mòduls prefabricats de fusta. El sistema busca reduir els terminis de construcció i l’impacte ambiental, incorporant també la participació dels joves en el desenvolupament del projecte.

Densificar les ciutats sense provocar desplaçaments

La transformació de les ciutats consolidades ha protagonitzat un altre debat, amb l’experiència de Tsukuba, al Japó, presentada pel seu alcalde, Tatsuo Igarashi.

Igarashi ha explicat que els canvis demogràfics, especialment l’augment de les llars unipersonals, estan modificant la demanda residencial. Ha advertit que construir més habitatges no resol necessàriament el problema si l’oferta no respon a les necessitats reals de la població.

En la taula posterior, David Martínez, gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, ha plantejat la densificació i la transformació dels edificis existents com a alternatives per incrementar l’oferta en territoris amb poc sòl disponible.

Laura Lieto, tinenta d’alcaldia d’Urbanisme de Nàpols, ha alertat del risc que la regeneració urbana provoqui desplaçaments de residents quan els preus augmenten. Rogier van den Berg, director global del WRI Ross Center for Sustainable Cities, ha destacat que la densitat pot facilitar l’accés al transport públic i als serveis, sempre que vagi acompanyada de planificació i regulació.

El debat ha mostrat que densificar no consisteix únicament a construir més, sinó a adaptar els habitatges i els barris sense comprometre la cohesió social.

Polítiques duradores per transformar el model residencial

La segona jornada també ha abordat les respostes institucionals a la crisi global de l’habitatge, amb representants de la Comissió Europea, governs locals i organismes internacionals, així com els reptes de rehabilitar els edificis existents amb criteris d’eficiència energètica, accessibilitat i resiliència climàtica.

Les diferents experiències han reforçat tres prioritats: agilitzar la transformació del sòl en habitatges, consolidar sistemes públics amb recursos estables i impulsar una transició climàtica que no incrementi les desigualtats residencials.

La jornada ha mostrat que les polítiques d’habitatge necessiten anar més enllà dels cicles polítics i combinar la intervenció pública amb la innovació i la coordinació entre administracions.

El HOWS Barcelona finalitzarà dijous 5 de novembre amb noves sessions dedicades a les estratègies per ampliar l’accés a l’habitatge assequible.

Consulta el programa complet del HOWS Barcelona.