El finançament i la gestió de l’habitatge social centren l’última jornada del HOWS Barcelona
El congrés internacional tanca la primera edició amb debats sobre la inversió pública i privada, la coordinació metropolitana i la gestió del parc assequible. Barcelona ha compartit els instruments que aplica per ampliar l’habitatge social i garantir-ne una gestió de qualitat, amb especial protagonisme de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona i les entitats del tercer sector.
El HOWS Barcelona – Housing World Summit ha celebrat aquest dijous, 5 de novembre, la tercera i última jornada al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, en el marc de l’Smart City Expo World Congress. Els debats s’han concentrat en un dels grans reptes de les polítiques residencials: com mobilitzar recursos per ampliar el parc d’habitatge assequible i garantir que es mantingui accessible a llarg termini.
Les experiències de Barcelona, Viena, Santiago de Xile i altres ciutats han permès abordar el paper de la inversió, la cooperació entre administracions i els models de gestió centrats en les persones.
Mobilitzar inversió per ampliar el parc assequible
La jornada s’ha obert amb una intervenció de Manuel B. Aalbers, professor de Geografia Urbana i Econòmica de la KU Leuven, centrada en el finançament de l’habitatge i l’impacte dels fons d’inversió sobre els preus residencials.
Aalbers ha assenyalat que una part important del capital immobiliari es destina a adquirir habitatges existents en lloc de generar nova oferta. Davant aquesta situació, ha proposat tractar l’habitatge com una infraestructura essencial, reforçar els proveïdors socials, regular les pràctiques especulatives i millorar la coordinació institucional.
En el debat posterior, moderat per Francesc Martí, especialista en polítiques d’habitatge i innovació urbana, Jordi Valls, tinent d’alcaldia d’Economia i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, ha remarcat la necessitat d’incrementar la inversió pública i establir aliances amb el sector privat i les institucions europees.
Valls ha identificat la manca de sòl disponible i les dificultats per mobilitzar finançament com dos dels principals obstacles per ampliar el parc residencial. També ha destacat el dret de superfície com un instrument que permet impulsar promocions mantenint la titularitat pública dels terrenys.
Lourdes Ridameya, responsable de Promoció de l’Institut Català de Finances, ha detallat els mecanismes de finançament a llarg termini per promoure i adquirir habitatges destinats al lloguer social. Tanguy Desrousseaux, responsable d’Habitatge, Ciutats i Regions del Banc Europeu d’Inversions, ha valorat les iniciatives de Catalunya i ha defensat la necessitat d’adaptar els instruments financers a cada territori.
Jeff Risom, assessor d’Urban Partners, ha posat l’accent en la confiança entre inversors i administracions i en la necessitat d’alinear el capital amb els objectius socials a llarg termini.
La crisi de l’habitatge també és un repte de governança
La coordinació entre administracions ha protagonitzat la sessió sobre estratègies metropolitanes, amb Claudio Orrego, governador de la Regió Metropolitana de Santiago de Xile, i Bruce Katz, assessor de la National Housing Crisis Task Force.
Orrego ha descrit les dificultats de gestionar el creixement residencial en una regió amb múltiples municipis i competències distribuïdes. Katz ha identificat la fragmentació institucional com un obstacle per afrontar la crisi i ha proposat integrar governs, entitats financeres i agents socials en estratègies compartides.
El debat posterior ha incorporat l’experiència de Viena, presentada per Maria Vassilakou, exvicealcaldessa de la ciutat. Ha explicat com una política activa de sòl i la coordinació de competències permeten desenvolupar barris amb habitatge assequible, equipaments, escoles i espais verds.
Les intervencions han reforçat la necessitat d’adaptar l’escala de les polítiques públiques als mercats metropolitans, que sovint superen els límits municipals.
Barcelona presenta la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social
La gestió de l’habitatge social ha centrat una altra sessió, moderada per Hilda González, presidenta de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya.
Joan Recasens, secretari del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, ha parlat sobre la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social, formada per 51 entitats socials i l’Ajuntament de Barcelona.
Segons les dades exposades, la xarxa disposa de més de 1.500 habitatges d’inclusió. Aproximadament el 30% dels habitatges són públics i el 70% provenen del mercat privat.
La iniciativa coordina entitats que treballen en àmbits com l’exclusió residencial, la salut mental, la immigració, la violència masclista i l’atenció a persones grans. Entre els reptes actuals destaquen la millora del marc jurídic i l’anàlisi de l’estat del parc residencial.
Lourdes Borrell Arqué, directora de Programes i Innovació Social de la Fundació Hàbitat3, ha incidit en la necessitat de combinar la captació d’habitatges amb l’acompanyament social, especialment en els processos de transició cap a una situació residencial estable.
L’IMHAB adapta la gestió a un parc públic en creixement
El debat posterior, també moderat per Hilda González, ha aprofundit en els instruments per ampliar i gestionar l’habitatge assequible.
Gerard Capó, gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) i gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, ha presentat diferents mecanismes per incrementar el parc, com la promoció pública, els convenis amb entitats sense ànim de lucre, la cessió de sòl municipal i els drets de tanteig i retracte.
També ha abordat el paper de les subvencions per reduir l’endeutament de les entitats promotores, mantenint els criteris de qualitat i sostenibilitat econòmica.
Albert Ferré, director general de la Fundació Hàbitat3, ha compartit l’experiència de captació d’habitatges en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, amb més de 620 habitatges incorporats. Jordi Gálvez, president de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, ha assenyalat l’increment dels costos de construcció i les dificultats de finançament com a obstacles per al desenvolupament cooperatiu.
Un dels reptes principals és la gestió d’un parc públic que continua creixent. Capó ha remarcat que l’IMHAB gestiona uns 13.000 habitatges i treballa per adaptar el model d’atenció a les necessitats dels residents, reforçant la proximitat, l’acompanyament social i la capacitat de resposta a les comunitats.
Regenerar els barris i preservar-ne la funció social
La jornada també ha abordat els efectes de la inversió immobiliària sobre les ciutats, amb una intervenció d’Anna Minton, professora de la University of East London, sobre el finançament de l’habitatge, la gentrificació i la pèrdua d’usos residencials assequibles.
La regeneració urbana ha tancat els debats amb experiències de Varsòvia, Coimbra, Rosario i Barcelona. En aquest últim bloc ha participat Glòria Viladrich, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona, en una taula moderada per Maíta Fernández-Armesto, directora de Projectes Estratègics de l’Ajuntament.
La sessió ha abordat la regeneració dels barris vulnerables des d’una perspectiva integral, combinant la millora dels habitatges amb els espais públics, els serveis, la mobilitat i la participació ciutadana, amb l’objectiu de fer avançar la qualitat de vida sense provocar el desplaçament dels residents.
Tres jornades per avançar cap a solucions compartides
El HOWS Barcelona clou la primera edició amb una conclusió transversal: ampliar el parc assequible requereix inversions sostingudes, coordinació institucional i una gestió capaç de respondre a les necessitats de les persones. Les experiències compartides han mostrat que garantir el dret a l’habitatge implica tant construir i rehabilitar com preservar l’assequibilitat del parc residencial i reforçar-ne la funció social.