El HOWS Barcelona – Housing World Summit ha inaugurat aquest dimarts, 3 de novembre, la seva primera edició al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, en el marc de l’Smart City Expo World Congress. La jornada ha connectat experiències internacionals amb les polítiques desenvolupades a Barcelona per afrontar una crisi residencial que afecta especialment els joves, les famílies amb menys recursos i els treballadors essencials.

El principal consens ha estat que construir més habitatges és necessari, però insuficient sense instruments que garanteixin l’assequibilitat, regulin els mercats i assegurin la continuïtat de les polítiques públiques.

L’habitatge, una prioritat institucional i europea

La inauguració ha reunit Jordi Valls, tinent d’alcaldia d’Economia i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya; Iñaqui Carnicero, secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Govern d’Espanya; Matthew Baldwin, de la Comissió Europea; Edlam Abera Yemeru, d’ONU-Hàbitat, i Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona.

Valls ha situat l’accés a l’habitatge al centre del futur de les ciutats i ha subratllat la importància de compartir solucions entre administracions. Mas ha incidit en l’ampliació de l’oferta assequible, la protecció dels llogaters i la regulació dels habitatges turístics. Carnicero ha apostat per una resposta que incorpori també la qualitat arquitectònica, la sostenibilitat i l’accessibilitat.

En la seva ponència, Baldwin ha exposat les prioritats europees en matèria d’habitatge i ha xifrat en uns 150.000 milions d’euros anuals les necessitats addicionals d’inversió. Davant aquesta magnitud, ha plantejat mobilitzar capital privat estable i no especulatiu, reforçar els instruments financers europeus i donar més seguretat jurídica als municipis per regular els lloguers de curta durada.

La tecnologia per fer visibles les necessitats residencials

Edlam Abera Yemeru ha presentat el potencial de la intel·ligència artificial i la cartografia digital per millorar la planificació urbana, especialment als assentaments informals.

Entre els exemples exposats destaca Ciutat del Cap, on aquestes tecnologies han permès incorporar més de 822.000 estructures addicionals als sistemes d’informació municipals. També ha mostrat experiències a l’Amèrica Central i Namíbia, on la identificació d’habitatges que no apareixien als registres oficials facilita la planificació de serveis i inversions.

La seva intervenció ha connectat la transformació digital amb un objectiu social concret: disposar de dades més completes per orientar millor les polítiques d’habitatge.

Regular el mercat per frenar les desigualtats

La disponibilitat de sòl, l’especulació i la pressió dels usos turístics han format part dels debats sobre els desequilibris del mercat residencial.

L’alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, ha advertit que la crisi de l’habitatge accentua les desigualtats entre generacions, especialment entre qui disposa de patrimoni familiar i qui no. També ha reclamat més recursos europeus i polítiques que combinin l’ampliació de l’oferta amb la prevenció del sensellarisme.

En el debat posterior, Barbara Steenbergen, Irene Escorihuela, Javier Burón i Aleix Arcarons han analitzat la distància entre els salaris i els preus residencials, així com el paper de la regulació del mercat privat.

Barcelona ha aportat la seva experiència en la contenció de rendes aplicada des del març de 2024. Com a context d’aquesta experiència, les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona mostren que el preu mitjà dels nous contractes va passar de 1.193 euros mensuals el primer trimestre de 2024 a 1.161 euros el quart trimestre de 2025, una reducció nominal del 2,7%. Tot i aquesta moderació dels preus, l’assequibilitat de l’habitatge continua sent un repte per a moltes llars.

Cooperatives i convivència: alternatives al mercat convencional

La sessió sobre models innovadors, moderada per Eduard Cabré, assessor de polítiques d’habitatge de l’IMHAB, ha explorat alternatives residencials basades en la gestió col·lectiva i l’absència d’ànim de lucre.

Zita Pels, tinenta d’alcaldia d’Habitatge d’Amsterdam, ha exposat la tradició neerlandesa d’habitatge social i la importància de protegir aquest parc mitjançant regulacions estables. Eduardo Gutiérrez, de Provivienda, ha remarcat que Espanya necessita reforçar els operadors socials i desenvolupar polítiques que superin els cicles electorals.

Les experiències presentades han inclòs les cooperatives alemanyes de lloguer, explicades per Guido Schwarzendahl, i el model català de cessió d’ús de Sostre Cívic, exposat per Amaia Belastegui, que permet accedir a un habitatge estable sense adquirir-ne la propietat individual.

Dunia Rosello, de Suara Serveis, ha presentat una iniciativa de convivència intergeneracional que connecta persones grans amb joves que busquen habitatge assequible. El model combina la necessitat residencial amb la prevenció de la soledat no desitjada. Pedro Muntaner, de Grup SALAS, ha completat el debat amb les oportunitats de la col·laboració publicoprivada i la industrialització per incrementar l’oferta.

Industrialització i rehabilitació per ampliar i millorar el parc residencial

Winnie Wing Yin Ho, secretària d’Habitatge del Govern de Hong Kong, ha presentat l’experiència de construcció modular integrada aplicada a l’habitatge públic, amb components fabricats fora d’obra i l’ús de robòtica i sistemes digitals.

El debat amb Licinio Alfaro, Mar Sierra, Xavier Vilajoana i Jose Lucas Masero ha abordat com estendre aquests processos a gran escala, amb l’objectiu de reduir terminis i millorar l’eficiència constructiva.

La jornada també ha dedicat un bloc a la rehabilitació i la regeneració urbana de Barcelona. Àlex Montes, director general de Foment de Ciutat, ha presentat el model d’intervenció en edificis d’alta complexitat, on les ajudes convencionals sovint no són suficients.

La sessió ha comptat també amb Anna Font, responsable de Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i de l’IMHAB, representants veïnals, administradors de finques i responsables municipals. El debat s’ha centrat en la necessitat de combinar recursos tècnics, finançament i acompanyament social per superar les dificultats que afronten les comunitats més vulnerables i impulsar la rehabilitació del parc existent.

De les experiències internacionals a les solucions locals

La primera jornada ha deixat tres idees recurrents: la necessitat de combinar oferta i regulació, la importància de garantir inversions i polítiques estables a llarg termini, i el potencial de la innovació per millorar tant la construcció com la gestió del parc existent.

Les experiències d’Amsterdam, Budapest, Hong Kong i les cooperatives europees han compartit espai amb iniciatives catalanes de cessió d’ús, convivència intergeneracional i rehabilitació urbana. Models diferents que apunten a un mateix objectiu: ampliar les oportunitats d’accés a l’habitatge i preservar-ne la funció social.

En paral·lel al congrés, es va fer una visita guiada a la Marina del Prat Vermell. L’itinerari va permetre conèixer la transformació urbanística de la zona i els reptes vinculats a l'habitatge assequible.

El HOWS Barcelona continuarà els dies 4 i 5 de novembre amb noves sessions sobre polítiques d’habitatge i experiències internacionals.

Consulta el programa complet del HOWS Barcelona.