L’equipament, concebut amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, va ser lliurat a la ciutat el 21 de setembre de 1990 en un acte institucional on es va posar en valor la seva avançada tecnologia, els materials emprats i la versatilitat d’usos. Es tractava d’un espai preparat per acollir activitats esportives de tota mena, però també concerts, òpera, fires o conferències.

A aquella presentació institucional la van seguir tres dies de portes obertes que, amb el lema “Vine a veure el més gran espectacle del món”, van permetre a 270.000 barcelonins i barcelonines conèixer el que acabaria sent un dels principals escenaris olímpics.

L’empresa municipal BSM va assumir la gestió de l’Anella Olímpica l’any 2003. Aquests espais han esdevingut de referència internacional en l’àmbit cultural, esportiu i de l’entreteniment. El 45% dels 2.500 esdeveniments acollits han estat concerts, seguit de fires i actes corporatius (35%), grans cites esportives (13%) i altres esdeveniments com espectacles familiars o rodatges, entre d’altres (7%). La música en viu és el tipus d’acte que més ha crescut al llarg dels anys: a la darrera dècada, 7 de cada 10 esdeveniments celebrats al Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club han estat concerts.

Aquest estiu s’ha presentat la propera transformació de l’Anella Olímpica, que començarà creant un nou Sant Jordi Club, escenari únic i privilegiat de la música en viu, amb el doble de capacitat que fins ara.

Un escenari obert a tots els públics i estils musicals

El primer artista a trepitjar l’escenari del Palau Sant Jordi va ser Luciano Pavarotti. El tenor italià hi va actuar pocs dies després de l’acte inaugural, el 29 de setembre de 1990. Precisament, un dels trets distintius d’aquesta arena és la rica varietat d’estils musicals que ha acollit des dels inicis: òpera, pop, rock, metal, clàssica, punk… tots els estils hi han tingut cabuda, també l’electrònica, els sons llatins o noves tendències com el K-pop. Hi ha artistes que tenen el Sant Jordi entre els seus escenaris més visitats, com ara Joaquín Sabina (18 concerts), Alejandro Sanz (16), Estopa (13), Fito&Fitipaldis (12), David Bisbal (11) o Pablo Alborán (10). De l’àmbit internacional, els artistes que més vegades han actuat al Palau Sant Jordi són Eros Ramazzotti (11 concerts), Madonna (7), Bryan Adams (7), U2 (7) o Laura Pausini (5).

El cartell del Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club per als propers mesos constata el bon posicionament d’aquestes arenes en el circuit nacional i internacional de la música en viu. Fins al desembre, una cinquantena d’artistes hi faran parada i, per a alguns, aquesta serà la seva única parada a Espanya.

Cites esportives d’abast internacional

Els esdeveniments esportius han marcat també la història del Palau Sant Jordi. Abans d’esdevenir la seu de les competicions de gimnàstica i voleibol dels Jocs Olímpics Barcelona’92, ja va acollir l’antic torneig internacional de bàsquet Open McDonald’s (1990).

A aquelles cites internacionals, les van seguir d’altres de rellevància com el Campionat del Món d’Atletisme en pista coberta (1995), la Copa Mundial de Futbol Sala de la FIFA 1996, el Campionat del Món de Natació (2003-2013), els campionats mundials de Snowboard (2011), Handbol (2013), Bàsquet (2014) o els World Roller Games Barcelona 2019. També van ser especials els anys que l’equip de bàsquet del FC Barcelona va jugar com a local al Palau Sant Jordi (1991-1994).

L’escenari de propostes molt familiars

Les propostes per al públic familiar han format part també de la història del Palau Sant Jordi des dels seus inicis. L’espectacle Disney On Ice, per exemple, aterrava al Palau Sant Jordi el 1993 i, des d’aleshores, ja s’hi han fet 29 edicions. És, amb molta diferència, l’esdeveniment que més vegades s’hi ha repetit. Una altra companyia que ha escollit nombroses vegades aquest escenari per als seus shows és el Cirque du Soleil, amb vuit parades al Palau Sant Jordi.

En aquest àmbit, té un paper important també la trobada Esport i Dansa Ara, la jornada anual que tanca el que ja és el programa educatiu esportiu amb més participació de centres escolars de Barcelona. Aquell dia, milers d’infants omplen la pista del Palau Sant Jordi i exhibeixen, davant dels seus familiars i el professorat, els balls assajats durant mesos als seus centres.