La voluntat municipal és que durant aquest 2026 s’acabin tots els treballs administratius necessaris perquè les obres comencin l’any 2027, amb la previsió que s’inverteixi un total de 98,1 milions d’euros per rehabilitar els elements originals de l’edifici i preparar l’equipament per a la custòdia dels fons documentals, i per allotjar diferents espais de difusió cultural, com ara sales d’exposicions, aules didàctiques, un auditori i una gran àgora, entre d’altres. Està previst que el nou Arxiu de la Ciutat de Barcelona obri al públic durant el primer trimestre de l’any 2034.

Un arxiu més accessible

La integració dels 23 equipaments actualment distribuïts en el territori en un únic centre permetrà consultar en un sol espai els més de 70 quilòmetres de documentació conservada, que abasten des del 884 fins a l’actualitat, cosa que en facilitarà l’accés ciutadà en unes condicions òptimes. Actualment, s’atenen prop de 30.000 consultes ciutadanes anuals, una demanda que el nou equipament permetrà gestionar amb més eficiència i qualitat de servei.

Així mateix, el nou Arxiu de la Ciutat contribuirà a reforçar la visibilitat i projecció de la seva activitat i del seu programa cultural. Esdevindrà, així, un referent clar i recognoscible per a la ciutadania i per al conjunt del sistema cultural.

La reforma aposta per impulsar un Arxiu de la Ciutat que superi la concepció tradicional de dipòsit documental. Més enllà d’un espai de conservació dels fons, l’equipament es redefineix com un centre viu, obert i permeable, que connecta i potencia l’activitat cultural del territori amb una clara vocació de promoció de la participació activa de la comunitat en la construcció i recuperació de la memòria col·lectiva. De la mateixa manera, neix també amb una vocació d’internacionalització, aprofitant la força i la visibilitat que dona l’agrupació dels fons en un únic equipament.

Recuperació d’un edifici històric

La proposta de reforma de l’edifici no només conservarà el primer edifici construït als terrenys de Can Batlló, l’any 1878, sinó que també consolidarà la xemeneia gran, la torre del dipòsit i, parcialment, el mur de tanca. La rehabilitació mantindrà la meitat de l’edifici de manera íntegra, mentre que l’altra meitat disposarà de fins a sis plantes on s’ubicaran els fons documentals. Tot plegat serà visible des d’una gran àgora central, diàfana amb quatre portes d’accés des de diferents punts, que actuï com a zona distribuïdora dels diferents espais però també com a zona de pas pel veïnat.

A més a més, s’ha dissenyat amb cura la distribució i disposició dels dipòsits documentals i s’han incorporat espais lluminosos, amplis i confortables per al personal del centre i per a la ciutadania que en faci ús. Per acabar, la proposta energètica aprofita i optimitza les característiques pròpies de l’edifici i incorpora energies renovables com les plaques fotovoltaiques i la geotèrmia. La unió temporal d’empreses (UTE) que integren OP Team Arquitectura, Mendoza Partida i Ramon Valls és la responsable de la rehabilitació.

El nou Arxiu de la Ciutat suposarà, a més a més, un pas de gegant en la transformació del conjunt de Can Batlló, que permetrà articular noves vies de connexió entre un extrem i un altre del recinte i afavorirà la tasca de les diferents entitats i associacions veïnals presents al recinte.